PARAULES 5/40 FRANCESC VIÑAS
UNA NIT VA SORTIR EL SOL
La generació garriguenca de la post “cartilla de racionamiento” teníem uns referents teatrals immediats que eren Els Pastorets, La Passió i els tronats melodrames moralistes amb alguna que altra incursió al vodevil de marca blanca. A finals dels setanta , amb l’eclosió dels desitjos de llibertat un grup local de joves volia canviar l’imaginari col·lectiu teatral i connectar amb les propostes més renovadores que ja feia alguns anys havien apuntat des de diversos sectors del teatre independent .
Un dia aquest grup de joves va conèixer directament una altra manera de fer teatre i es va identificar amb un dels personatges de Qualsevol nit port sortir el sol de Jaume Sisa. D’aquell curs improvisat de teatre , més d’un es va adonar que la professió d’actor requereix esforç , aprenentatge, dedicació i una predisposició vital. Només alguns van trobar-hi l’inici del fil d’Ariadna. Aquests valents volien posar-se la màscara i penetrar en el laberint per ajudar-nos a vèncer el minotaure. Van dedicar molt temps a definir el seu paper i van necessitar també molt temps a decidir i confegir el seu bagatge. Finalment van anar a raure a l’essència del teatre, al ritual, sempre lligat a la festa i al dolor, a la vida i a la mort. Va ser el contrapunt a la grisor de tants anys. D’un teatre resclosit i llòbrec van passar a l’explosió de colors i efectes, sempre amb una màgia especial que fa saltar de l’estètica a l’ètica que ens emmiralla. Uns espectacles amb tots els sentits que volen parlar i ens parlen des dels moviments del cos tan estudiats, des de les imatges i els sons que dansen i des de tot l’atrezzo que actua de llaç que fa i desfà. Tot al servei d’una idea, la que ELLS han definit per a nosaltres, embadalits dins l’espai-temps.
Aquests creadors valents van saltar ja fa anys dels nostres carrers i places i es van projectar incansablement als diversos espais d’arreu d’Europa i altres parts del Món. Ara, de tot plegat en fa quaranta que la seva màgia ens transporta i sorprèn . ELLS són els nostres ARTRISTRAS que una nit van decidir que sortís el sol.
És a cada un dels seus components passats – un record especial per a la Lola!- presents i futurs que agraeixo la seva obstinació ancestral d’ajudar-nos a seguir pel nostre laberint i vèncer el monstre.
Per molts anys més!
Francesc Viñas Faura (Prof. de Literatura-Gestor Cultural)
Foto: Robert Ramos / Espectacle: Medusa (Londrina-Brasil)
La generació garriguenca de la post “cartilla de racionamiento” teníem uns referents teatrals immediats que eren Els Pastorets, La Passió i els tronats melodrames moralistes amb alguna que altra incursió al vodevil de marca blanca. A finals dels setanta , amb l’eclosió dels desitjos de llibertat un grup local de joves volia canviar l’imaginari col·lectiu teatral i connectar amb les propostes més renovadores que ja feia alguns anys havien apuntat des de diversos sectors del teatre independent .
Un dia aquest grup de joves va conèixer directament una altra manera de fer teatre i es va identificar amb un dels personatges de Qualsevol nit port sortir el sol de Jaume Sisa. D’aquell curs improvisat de teatre , més d’un es va adonar que la professió d’actor requereix esforç , aprenentatge, dedicació i una predisposició vital. Només alguns van trobar-hi l’inici del fil d’Ariadna. Aquests valents volien posar-se la màscara i penetrar en el laberint per ajudar-nos a vèncer el minotaure. Van dedicar molt temps a definir el seu paper i van necessitar també molt temps a decidir i confegir el seu bagatge. Finalment van anar a raure a l’essència del teatre, al ritual, sempre lligat a la festa i al dolor, a la vida i a la mort. Va ser el contrapunt a la grisor de tants anys. D’un teatre resclosit i llòbrec van passar a l’explosió de colors i efectes, sempre amb una màgia especial que fa saltar de l’estètica a l’ètica que ens emmiralla. Uns espectacles amb tots els sentits que volen parlar i ens parlen des dels moviments del cos tan estudiats, des de les imatges i els sons que dansen i des de tot l’atrezzo que actua de llaç que fa i desfà. Tot al servei d’una idea, la que ELLS han definit per a nosaltres, embadalits dins l’espai-temps.
Aquests creadors valents van saltar ja fa anys dels nostres carrers i places i es van projectar incansablement als diversos espais d’arreu d’Europa i altres parts del Món. Ara, de tot plegat en fa quaranta que la seva màgia ens transporta i sorprèn . ELLS són els nostres ARTRISTRAS que una nit van decidir que sortís el sol.
És a cada un dels seus components passats – un record especial per a la Lola!- presents i futurs que agraeixo la seva obstinació ancestral d’ajudar-nos a seguir pel nostre laberint i vèncer el monstre.
Per molts anys més!
Francesc Viñas Faura (Prof. de Literatura-Gestor Cultural)
Foto: Robert Ramos / Espectacle: Medusa (Londrina-Brasil)