PARAULES 39/40 LLUIS CABRERA
ARTRISTRAS 40 ANYS
40 ANYS sent ARTISTES
ART, imaginació, inventiva, iniciativa.
TRIS, en un tres i no res tots al carrer, joia, xerinola, ball, ganes de viure.
RISTRAS de gent que acompanyen i participen en cercle i en paral·lel, als músics, als gegants, gent que balla, salta i comparteix la festa en l'espai públic sota l'acció directa i el teatre de carrer.
TRAS la música tradicional, Carles, Quique, Josep i Lola, apareixen a l'any 1981 per la zona nord del barri del Raval de Barcelona a la recerca d'un lloc, aleshores feble i vulnerable, que sota el nom de Taller de Músics, aglutinava a un bon grapat de músics de diferents nacionalitats, per tant amb cultures musicals diverses, que van arribar a l'acord que per a fer de professors, havien d'adoptar un gènere concret. I en aquesta tessitura van escollir el jazz, i en menor proporció el flamenco.
El quatre joves, es presenten al minúscul Taller com a components d'ARTRISTRAS, una de les primeres cooperatives que es formen a Catalunya en el món de l'espectacle. Quan verbalitzen el nom, ARTRISTRAS, la meva ment es va disparar a una velocitat i excitació enormes. També recordo que feien èmfasi en que en el grup n'hi havia membres que provenen de les arts plàstiques, escèniques i alguns artesans. Tot un compendi d'ingredients que a més volien ser solvents com a músics professionals.
La sensació que vaig sentir quan vam iniciar la conversa per a saber què volien, o què pensaven d'aquell lloc, o què els hi podia oferir, va ser molt emocionant: desitjaven formar-se de manera integral com a músics i el jazz, no com a un fi sinó com a un mitjà, creien que era una bona opció. També van fer palès que eren músics de música tradicional. Aquestes dues declaracions em va agradar tan que vaig estar apunt de convidar-los al bar d'enfront a prendre unes canyes i brindar. Que quatre joves músics, formats dins el camp de la musica tradicional, pensin que el Taller podia obrir portes per a poder evolucionar, per a mi va ser molt estimulant. El jazz com a un mitjà i no com a un fi, és una idea antològica.
Quatre ARTRISTRAS joves de La Garriga es matriculen a un Taller que tan sols feia dos anys que funcionava. Carles, bateria amb Ricardo Hochberger; Quique i Josep, clarinet i saxòfon amb Peter Delphinic; Lola, veu amb Lotty Lewis.
La sintonia que es va establir entre La Garriga i el Raval va ser més que profitosa. I això vol dir que la sintonia amb els quatre per part del professorat i d'un servidor va ser el foment de l'amistat, un dels valors més preuats. ARTRISTRAS, sempre disposats a participar a les accions organitzades en aquella època pel Taller de Músics: festes musicals al carrer, manifestacions i tota mena de transgressions musicals. En aquest sentit van trobar un bon company de viatge, Xavier Maristany.
ARTRISTRAS, des de bon principi volien disposar d'un segell propi. Per això han fet recerca de diverses disciplines, han dedicat un munt d'hores a estudiar, a informar-se, a no mirar-se el melic, a estar en contacte amb altres companyies a través de les gires i presentacions dels seus espectacles a un bon grapat de països europeus i americans. A aquesta companyia d'artistes ningú els ha regalat res. La seva incidència i tota la feina desenvolupada fins ara, ha estat producte de la seva solvència professional, la curiositat i la inquietud.
Un apunt final. Potser si els ARTRISTRAS i altres agrupacions no haguessin patit la malèfica operació matemàtica del "un per un igual a un", tan present a Catalunya, sobre tot a Barcelona i estesa a totes les branques de l'art, estarien parlant en altres termes. Si "un més un és igual a dos", com es possible que la multiplicació no sumi?. Quan els programadors públics o privats apliquen la malèfica operació matemàtica a la que m'he referit, fan mal a l'art, empetiteixen l'oferta i practiquen una reducció molt perjudicial de cara al públic.
ARTRISTRAS contens, satisfets, alegres, practicants de l'harmonia dels éssers humans i preocupats pel canvi climàtic, la injustícia social i sempre a la recerca de la veritat i la bellesa artística. Si ser flamenco és una actitud, els ARTRISTRAS ho son sense cap dubte.
Barcelona, 14 de març de 2021
Lluís Cabrera Sánchez (President de la Fundació Taller de Músics i activista social i cultural)
Foto: Robert Ramos / Espectacle: Festa Major La Garriga 1982
40 ANYS sent ARTISTES
ART, imaginació, inventiva, iniciativa.
TRIS, en un tres i no res tots al carrer, joia, xerinola, ball, ganes de viure.
RISTRAS de gent que acompanyen i participen en cercle i en paral·lel, als músics, als gegants, gent que balla, salta i comparteix la festa en l'espai públic sota l'acció directa i el teatre de carrer.
TRAS la música tradicional, Carles, Quique, Josep i Lola, apareixen a l'any 1981 per la zona nord del barri del Raval de Barcelona a la recerca d'un lloc, aleshores feble i vulnerable, que sota el nom de Taller de Músics, aglutinava a un bon grapat de músics de diferents nacionalitats, per tant amb cultures musicals diverses, que van arribar a l'acord que per a fer de professors, havien d'adoptar un gènere concret. I en aquesta tessitura van escollir el jazz, i en menor proporció el flamenco.
El quatre joves, es presenten al minúscul Taller com a components d'ARTRISTRAS, una de les primeres cooperatives que es formen a Catalunya en el món de l'espectacle. Quan verbalitzen el nom, ARTRISTRAS, la meva ment es va disparar a una velocitat i excitació enormes. També recordo que feien èmfasi en que en el grup n'hi havia membres que provenen de les arts plàstiques, escèniques i alguns artesans. Tot un compendi d'ingredients que a més volien ser solvents com a músics professionals.
La sensació que vaig sentir quan vam iniciar la conversa per a saber què volien, o què pensaven d'aquell lloc, o què els hi podia oferir, va ser molt emocionant: desitjaven formar-se de manera integral com a músics i el jazz, no com a un fi sinó com a un mitjà, creien que era una bona opció. També van fer palès que eren músics de música tradicional. Aquestes dues declaracions em va agradar tan que vaig estar apunt de convidar-los al bar d'enfront a prendre unes canyes i brindar. Que quatre joves músics, formats dins el camp de la musica tradicional, pensin que el Taller podia obrir portes per a poder evolucionar, per a mi va ser molt estimulant. El jazz com a un mitjà i no com a un fi, és una idea antològica.
Quatre ARTRISTRAS joves de La Garriga es matriculen a un Taller que tan sols feia dos anys que funcionava. Carles, bateria amb Ricardo Hochberger; Quique i Josep, clarinet i saxòfon amb Peter Delphinic; Lola, veu amb Lotty Lewis.
La sintonia que es va establir entre La Garriga i el Raval va ser més que profitosa. I això vol dir que la sintonia amb els quatre per part del professorat i d'un servidor va ser el foment de l'amistat, un dels valors més preuats. ARTRISTRAS, sempre disposats a participar a les accions organitzades en aquella època pel Taller de Músics: festes musicals al carrer, manifestacions i tota mena de transgressions musicals. En aquest sentit van trobar un bon company de viatge, Xavier Maristany.
ARTRISTRAS, des de bon principi volien disposar d'un segell propi. Per això han fet recerca de diverses disciplines, han dedicat un munt d'hores a estudiar, a informar-se, a no mirar-se el melic, a estar en contacte amb altres companyies a través de les gires i presentacions dels seus espectacles a un bon grapat de països europeus i americans. A aquesta companyia d'artistes ningú els ha regalat res. La seva incidència i tota la feina desenvolupada fins ara, ha estat producte de la seva solvència professional, la curiositat i la inquietud.
Un apunt final. Potser si els ARTRISTRAS i altres agrupacions no haguessin patit la malèfica operació matemàtica del "un per un igual a un", tan present a Catalunya, sobre tot a Barcelona i estesa a totes les branques de l'art, estarien parlant en altres termes. Si "un més un és igual a dos", com es possible que la multiplicació no sumi?. Quan els programadors públics o privats apliquen la malèfica operació matemàtica a la que m'he referit, fan mal a l'art, empetiteixen l'oferta i practiquen una reducció molt perjudicial de cara al públic.
ARTRISTRAS contens, satisfets, alegres, practicants de l'harmonia dels éssers humans i preocupats pel canvi climàtic, la injustícia social i sempre a la recerca de la veritat i la bellesa artística. Si ser flamenco és una actitud, els ARTRISTRAS ho son sense cap dubte.
Barcelona, 14 de març de 2021
Lluís Cabrera Sánchez (President de la Fundació Taller de Músics i activista social i cultural)
Foto: Robert Ramos / Espectacle: Festa Major La Garriga 1982