PARAULES 22/40 ROBERT RAMOS

40 anys d’aventures, de neguits, de creació en estat pur, de l’inconformisme convençut, de la crítica i l’autocrítica amb un objectiu diàfan: arribar al públic i fer-lo trontollar sense dolces concessions. La fiblada d’Artristras  et deixa tocat i molts no en són conscients però el sacseig arriba, tard o d’hora, arriba. Màscares inquietants, vestuaris trencadors, pirotècnies hipnòtiques, música transportadora, percussions atàviques, figures fabuloses amb mecanismes increïbles; un trasbals treballat per activar els sentits més adormits, això és Artristras. 

Ja sé que us he fet moltes fotos, moltes i sempre m’hi deixat la pell per intentar captar la vostra màgia ara, però, les imatges que em venen amb força al cap són les trobades sorpresa, els dinars, els sopars, les tertúlies i les bogeries empeltades sempre d’un sentiment de proximitat i d’amistat. 

I de cop un record estel·lar, som al centre del Brasil, de nit, i fem parar al mig d’una carretera solitària l’autocar que ens duia a la ciutat de Londrina. El xofer acollonit per si apareixia algú amb males intencions. Volíem veure els estels, tan sols això. Les estrelles de l’hemisferi sud eren una novetat per la majoria de nosaltres. Embadalits i escampats al mig del no-res en la foscor vam gaudir d'uns minuts eterns, potser tant eterns com el neguit del conductor.

Sempre podré dir que tinc la sort de gaudir de la recepta del vostre somriure amic i de compartir instants del vostre viatge. Quatre dècades de viatge. 

Per molts anys, amics!  

Robert Ramos – Fotògraf

Foto: Robert Ramos / Espectacle: Medusa al FILO – Londrina.