PARAULES 23/40 VICENÇ SAEZ

 
El carrer i el teatre

El carrer… el sol, la calor, el fred, la pluja, el vent.

El carrer… la llum, la foscor, el soroll, els fums.

El carrer… la motivació, la il·lusió, la militància.

El carrer… l’amistat, l’humor, les emocions, les vivències.

El carrer… l’art, la professionalitat, l’ofici, la seriositat.

El teatre i el carrer sempre han mantingut un relació complicada però molt gratificant: es produeix la màgia i la sorpresa, tothom es converteix en públic i alhora còmplice de la proposta artística, s’omplen les places i els carrers de sons i formes poc habituals, i les persones canvien els itineraris i aturen la ruta de cada dia per gaudir i deixar-se sorprendre.

Al teatre i al carrer els ha costat sempre trobar un consens i acceptar-se l’un a l’altre per oferir-se junts a la població.

Si algú ha sabut trobat aquest consens sou vosaltres ARTRISTRAS. Amb un llenguatge artístic propi heu estat capaços de fer viure el teatre, la música i la dansa a moltíssima gent de tots els orígens, colors i cultures.

ARTRISTAS, el Teatre de Carrer sou vosaltres. Gràcies per tot el que hem viscut plegats, tot el que hem sentit i tot el que hem rigut.

GRÀCIES, ARTRISTAS.

Vicenç Saez (RR.PP. Auditori de Granollers / Activista Cultural)

Foto: Gol / Espectacle: Inaugural Tàrrega