PARAULES 11/40 DOMINGO MARTINEZ BELAIRE

Seria l’any 2000 i per raons de feina vaig contactar amb els Artristras, al altre costat del telèfon una veu dolça me va captivar i férem una col·laboració professional, aquella veu amb la que vaig tindre una connexió emocional i professional hem va seguir acompanyant en el temps, aquella veu me va donar els millors consells que mai m’han donat, fins i tot per fer-me plorar, evidentment aquella veu era La Lola, La meua amiga Lola, que se’n va anar aviat i sense pols ni remoli, com era ella una gran professional i millor persona.

Aquella veu em va presentar a la seua colla de bojos que l’acompanyaven en els deliris i en la vida, una colla que amb unes mongetes unes botifarres i molt bona musica feien espectacles a una gran casa de la Garriga, i allí vaig poder compartir amb ells, allí i per suposat de bolos, mai oblidaré a La Lola i per suposat als Artristras.

Llarga vida als Artristras de mi vida, als Artristras, tots i cada un d’ells que van passar per aquella casa i per la seua vida d’Artristras.

Fins als 50

Domingo Martinez Belaire / ExDirector del Festival de Vila-real, agent cultural.

Foto: Robert Ramos / Espectacle: PLENILUNI