PARAULES 6/40 ROSER VILÀ

Dimarts 31 de juliol matinada, comencem el viatge del Vallès a Morlaix, ens han contractat per actuar al Festival des Arts dans Rue amb l’ espectacle Homoterm, el seu director Yvon Diraison, sempre visita Fira Tàrrega i allà va conèixer el treball des ARTRISTRAS,

Tenim 1.215 Quilòmetres i 15 hores per davant però no ens espanta, sempre passant per carreteres tranquil·les , no hi ha pressa , travessar França no ens fa mandra, del que es tracta es d’ arribar a sopar i dormir a l’ hotel del Sr. Pierrot que ens espera i ens cuida durant la nostra estada. En el programa coincidim amb els companys dels grups Sèmola, Tortell Poltrona i Xarxa que han inaugurat amb El Foc del Mar, es l’ any 1990

Ja s’ ha acabat el muntatge, actuem a la Place Allende al costat del magnífic aqüeducte que dona personalitat a la població, l’Ivon ve a comprovar que tot estigui a punt i de pas ens convida a una cervesa artesana local.

Mentre esperem que es faci fosc per enfocar , actuem a les 22,30, ens queda temps per fer un tomb per la població, els botiguers tenen una promoció : regalen 1 kg d’ ostres vives per cada compra, ens hi aboquem, de tornada tindrem festassa.

El públic s’ emociona amb la bellesa d’ Homoterm, ens diu el director que hi tornarem més vegades. També ens han vingut veure els organitzadors de Quimper, de Rennes (Les Tombées de la Nuit) i altres que ens conviden als respectius festivals : als bretons els hi agrada el treball dels ARTRISTRAS de La Garriga.

Dijous 2 d’ agost sortim molt aviat , volem fer una parada per gaudir al costat del mar les ostres que ens van regalar la vigília, un bon dinar, una refrescada i carretera i manta, quin luxe i a dormir a casa. Aquesta vegada tot ha sortit bé.

En tinc d’ altres d’ històries bretones amb Artristras com les de fer els 15 hores de ruta i 5 de muntatge i a l’ hora prevista per actuar ploure i haver d’ anul·lar la funció a Quimper i la companyia suplicant als organitzadors que ens deixessin actuar l’endemà al matí abans de tornar. No va poder ser i malgrat haver cobrat el preu estipulat a la tornada ploràvem de ràbia, perquè el que ens movia en aquells temps eren les ganes d’ actuar i les amistats que havíem fet a RENNES amb companyies de d’altres països, eren temps sense preses i amb molta il·lusió .

Com també tinc un munt d’ històries en altres latituds: Manchester, Stocktoon, Londres,Limburg, Chalon i, està clar, per tota la pell del brau... no acabaríem, anys amb molta carretera i manta , il·lusió i teatre de carrer.

 Roser Vilà – 23 Arts – Difusora d’ espectacles de carrer des del segle passat / gran admiradora d’ Artristras i col·laboradora durant molts anys .

Foto: Robert Ramos / Espectacle: HOMOTERM